Sabies que tu també parles l’egipci dels faraons?

Sí, encara ara, les restes de la civilització egípcia ens produeixen una profunda impressió, quan tan sols són una ombra d’allò que un dia van ser, imagineu-vos què devien sentir grecs, romans, arameus o hebreus quan les van veure en la seva esplendor.

No ens ha d’estranyar que la ciència i la cultura egípcies impregnessin aquelles cultures que es veien a sí mateixes a anys llum dels coneixements que els egipcis havien assolit en els camps de l’astronomia, les matemàtiques o l’arquitectura, per posar només alguns exemples.

És natural, doncs, que les llengües grega, llatina, hebrea o aramea incorporessin paraules del lèxic egipci (com nosaltres ho fem quan manllevem paraules angleses per influència de la cultura americana). És a través d’aquestes llengües que ens han arribat paraules del lèxic egipci de l’època dels faraons. Paraules com:

• Egipci. No podíem començar per cap altra, evidentment. El gentilici egipci deriva del nom llatí Aegyptus que aquests havien pres del grec que, al seu torn, havien agafat del nom egipci de l’antiga capital d’Egipte, Memfis, Hout-ca-Ptah, “la mansió de l’esperit de Ptah”, en copte (la fase més tardana de l’egipci)‚ ekepta.

• Química. El nom Egipte és un exònim, és a dir, un nom donat pels que no són nadius d’un lloc a aquell lloc determinat. Els egipcis no li deien al seu país Egipte, sinó kemit (“la terra negra”), d’on provindria el grec Khimia i, d’aquí, la nostra química, l’art de transformar els elements en què, des de temps immemorials, els egipcis eren considerats consumats dominadors.

• Desert. Si kemit era la “terra negra”, en el sentit de terra fèrtil, susceptible d’habitar i conrear, ho era en contraposició a la terra on la vida no era possible, el desheret o “la terra roja”, la terra infèrtil. 

• Oasi. Si algun cop us perdeu en un desert val més que trobeu de seguida un “lloc habitable” un oasi, de l’egipci wḥ3t (copte ouahe), que els grecs van pronunciar oasis.

• Piràmide. Tot i que el lloc del món on hi ha més piràmides és l’Amèrica Central, la imatge que a tots ens ve al cap quan parlem d’Egipte són aquestes construccions impressionants, les pr-m-wś o “cases d’altura”.

• Faraó. Relacionada amb l’etimologia anterior, encara que no ho sembli, faraó en egipci també conté la paraula pr “casa”, en aquest cas pr-ꜥꜣ (pronunciat per-aa) que significa “casa gran”, referida en un primer moment al palau i que, en època de Tuthmtosis III, va esdevenir la forma de tractament del rei.

• Alabastre. I parlant de faraons, qui no ha vist mai una estàtua d’alabastre d’algun faraó? Doncs la paraula procediria en última instància de l’egipci -r-b?~t.t alabastet “copa de Bastet”, la deessa gat, protectora de la fertilitat i de la llar entre altres coses.

• Esfinx. Companya intemporal de les piràmides, la Sheps-anj “imatge vivent” o esfinx de Giza no va perdre el nas per culpa de les pràctiques d’artilleria de l’exèrcit de Napoleó, com es creu popularment.

Aquestes són algunes de les paraules catalanes que tenen un origen egipci. No són les úniques. N’hi ha més, tan evocadores d’aquell món fascinant i misteriós com ibis, lotus, eben o assutzena, per exemple. 

Com sempre, les que us hem presentat aquí les hem escollides des del punt de vista d’un aficionat a l’scrabble: és a dir, vàlides al LEXIMOTS i que incorporin lletres d’aquestes que sempre pensem que ens fan la guitza quan apareixen al nostre faristol.

Autor: Armand Sanmamed