Els orígens de l’Scrabble
A principis dels anys 30, després de gradurar-se a la Universitat de Pennsylvania, un arquitecte sense feina anomenat Alfred Mosher Butts es decidí a dissenyar un joc de taula. Després d’estudiar els jocs existents, va concloure que tots els jocs existents s’ajustaven a tres categories diferents: jocs de nombres, com els daus o el bingo; jocs de moviment de peces, com els escacs o les dames; i jocs de paraules, com els anagrames.

Butts va decidir crear un joc que emprés d’igual manera sort i habilitat, tot combinant elements dels anagrames, dels trencaclosques i dels encreuats, un passatemps popular ja als anys 20. Els jugadors prendrien set peces amb lletres impreses d’una bossa, i tot seguit intentarien formar paraules amb aquestes set lletres. La clau del joc seria l’anàlisi que Butts va fer de la llengua anglesa: Butts va analitzar les pàgines del New York Times per tal de calcular amb quina freqüència era utilitzada cada lletra de l’alfabet. Tot seguit, utilitzaria la freqüència de cada lletra per determinar quantes lletres de cada inclouria en el joc. Com a curiositat, només va incloure 4 “S”, per tal que la possibilitat de fer el plural de les paraules no fes el joc massa fàcil.

Inicialment anomenat “Lexiko”, més tard Butts la canvià el nom pel de “Criss Cross Words”, i començà a buscar un comprador. Els fabricants amb els quals va contactar el principi refusaren la idea, però Butts es mantingué tenaç. Finalment va vendre els drets a l’emprenedor amant dels jocs James Brunot. Brunot hi va fer alguns ajustaments menors al disseny, i canvià el nom del joc pel de “Scrabble”, un mot que significa més o menys “gratar frenèticament” (de l’holandès “Schrabben”, gratar, fregar, esgarrapar).

El 1948 el joc ja era una marca registrada, i James Brunot i la seva dona van convertir una escola abandonada de Dodgington, Connecticut, en una fàbrica de Scrabble. El 1949 els Brunot varen fabricar 2.400 jocs, però van perdre la suma de 450$. El joc, tot i així, anava guanyant popularitat mica en mica.

Segons diu la llegenda, el “boom” de l’Scrabble arribà al 1952 quan Jack Strauss, president de les botigues Macy’s, va jugar a aquest joc durant les seves vacances. Després de tornar de vacances, es sorprengué en veure que la seva botiga no disposava d’aquest joc, i féu una gran comanda tot declarant que, en un any, “tothom n’havia de tenir un”. El creixement fou tan gran que, el mateix any 1952, veient que ja no podien donar abast a la demanda, els Brunot traspassaren els drets de fabricació i distribució a l’empresa Selchow and Righter, amb seu a Long Island, una de les que inicialment havia rebutjat la idea.

Selchow & Righter compraren la marca registrada el 1972. J. W. Spear & Sons van començar a vendre el joc a Austràlia i el regne Unit el 1955, i actualment són una filial de l’empresa Mattel. El 1986, Selchow and Righter varen vendre el joc a Coleco, que aviat va fer fallida, i tots els seus drets serien comprats per Hasbro.

A %d bloguers els agrada això: