Els alumnes que han participat als campionats escolars han anat desenvolupant la seva afició per a l’Scrabble en català des de 5è i 6è de Primària i al llarg de tota l’ESO… però després, què?

Per això, creiem necessari fer un petit resum de les diferències que hi ha entre els campionats escolars i els dels adults, ja que, a partir dels 16 anys, es pot fer el salt…

Primer punt: es juga individualment. Com tot, té una part positiva i una altra de negativa: no discutiràs amb el teu company/a si dubteu en alguna jugada, però, facis el que facis, sempre serà responsabilitat teva, per a bé o per a mal…

Comencem igual, sortejant amb la fitxa més propera a la A.

El temps és més llarg, 25 o 30 minuts per jugador i partida, però hi ha més tirades a realitzar, ja que cal acabar el sac de fitxes.

El desenvolupament de la partida és com sempre: cada jugada consta de posar la paraula al tauler, apuntar i sumar la jugada, agafar fitxes i donar temps al contrincant.

Un detall important! La fitxa Q, que fins ara has unit sempre a la U, funcionarà de forma diferent: els adults juguen aquesta fitxa com si fos el dígraf QU, per tant, les jugades seran amb les fitxes Q + A, Q + E, Q + I  o Q + O. La única vocal que no podràs unir a la Q serà, precisament, l’U. La raó? Es va decidir així ja que, al crear el joc en català, només es van fer quatre fitxes U, cosa que dificulta molt el joc. En l’Scrabble escolar sí que cal utilitzar la fitxa U, donat que el professorat demanava que es fes així perquè els alumnes no agafessin mals vicis a l’escriure…

Al acabar el joc, cal estar atent/a: es pot canviar fins al darrer moment, així que et poden encolomar una fitxa punyetera com la L·L, per exemple (o fer-ho tu!).

Quan un del dos jugadors posa totes les fitxes que li queden al tauler, s’acaba el joc.

Llavors, què fa el seu contrincant amb les fitxes que li queden? Doncs les ha d’ensenyar a l’altre i comptar els punts que sumen. Aleshores, ell es restarà aquells punts de la seva puntuació i el que ha acabat les seves fitxes es sumarà la mateixa quantitat de punts a la seva puntuació. Per aquest motiu, cal procurar, cap al final de la partida, no acumular massa fitxes, i encara menys de les cares…

Un darrer dubte a resoldre… Què passa si a un jugador se li acaba el temps? Als campionats escolars, deixen de jugar i segueix el seu rival, si encara té temps i jugades per fer. Però els adults juguen fins al final de la partida. El rellotge farà un avís sonor al acabar-se el temps i seguirà comptant, en negatiu. Al acabar la partida, cada fracció de minut es convertirà en deu punts menys per al jugador (per exemple, si acabes la partida amb el rellotge a –2,14, perdràs 30 punts). És important saber controlar el temps!

Als campionats de modalitat clàssica (un contra un), tenim un rànquing propi. Els debutants comencen amb 1000 punts, que es considera com una mitjana… Normalment, qui comença a anar a campionats, va baixant a la llista al anar restant-se-li punts, ja que va perdent partides, però, quan ja va agafant el ritme i aprenent més estratègia, llavors remunta, així que no cal prendre-s’ho massa a la valenta si et veus en llocs baixos.

Tenim unes normatives i criteris de joc, que ens ajuden quan dos contrincants tenen alguna petita desavinença en algun moment, per això, el jutge o jutgessa us ajudarà a resoldre-ho fent una ullada a les normes.

En resum, aquests serien els canvis que us podeu trobar al fer el pas a les partides entre adults. Hi ha algunes coses positives (com la Q) i d’altres més molestes (com el descompte de punts), però bàsicament el funcionament és el mateix… i la diversió també!


0 comentaris

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

A %d bloguers els agrada això: