Acte conjunt de «No em canviïs la Llengua» i la Federació Internacional de Scrabble en Català a Gràcia (BCN).

Per primera vegada, aquestes dues associacions uneixen els seus esforços en defensa de la llengua per complementar uns actes que es desenvoluparan al llarg dels pròxims mesos.
Iniciem la marxa a Barcelona en ple cor del barri de gràcia a l’Espai Jove La Fontana.

L’acte ha estat conduït per la presidenta de la FISC, Cristina Bassóns, fent de mestra de cerimònies amb la seva habitual desimboltura donant pas als components de «No em canviïs la Llengua».

L’Eva, una catalana d’Alella, ens ha explicat la seva experiència i anècdotes quan es va enamorar d’un nord-americà i es van casar… un recull de sensacions i records amb l’idioma com a fil conductor. 

A continuació, la Carmen, una romanesa establerta a Catalunya des de fa 10 anys, la qual ens ha explicat el seu amor a primera vista per la ciutat, la seva cultura i la seva llengua, també ens ha fet  un repàs de les llengües minoritàries i el perill que corren si no es defensen.

I per últim, la presentadora de l’acte ha donat pas a Rosario Palomino, l’impulsora inicial d’aquest moviment, que va tancar l’acte amb  la seva habitual empatia davant d’un nodrit grup d’assistents i alumnes del CNL de Gràcia que ràpidament és van sentir captivats per la seva presencia a l’escenari, amb la seva peculiar forma d’explicar les seves experiències personals quan va arribar a Catalunya…

Juguem a scrabble en català!

A continuació vam passar a les taules on estaven preparats els taulers de joc de scrabble en català. En aquesta vetllada, vam compartir emocions i pràctica, amb l’assesorament dels monitors de la FISC (Armand, Francesc i Cristina) i socis del Club de Scrabble Gràcia-Cassoles, com la Concepció. 

La sessió va seguir amb un entretingut joc d’endevinar la paraula més llarga amb les 7 lletres posades al tauler vertical. I com en tot concurs, vam tenir repartiment de premis als encertants… Però en el fons tots vam ser guanyadors, la simpatia dels presentadors i l’empatia dels participants van generar un ambient transversal d’integració i diversió, fent arribar el missatge: jugant també s’aprèn a estimar la llengua i, per favor, no em canviïs la llengua!


Deixa un comentari

%d bloggers like this: