Des del SACS, l’Armand Sanmamed ens fa pensar en les paraules que hem anat incorporant al català. En aquest article, es fa un recull de càrrecs de diferents països, cultures i èpoques…

En el joc del Scrabble, les fitxes cares —amb una puntuació alta, de 10 o 8, com la X, o la H— ho són en la mesura de l’escassa presència de les lletres que representen en el nostre vocabulari. D’altres, no tan cares —3 o 4 punts com B, F, G o V, ens resulten també incòmodes per la mateixa raó, tot i no ser-hi tan escasses.

De la mateixa manera, éun altre fet constatable que aquestes mateixes lletres, per evidents raons fonètiques, són molt més freqüents en altres llengües. I, per norma general, ho són més com més “exòtiques” són aquestes llengües.

Per això, pot ser una bona estratègia, per tenir més possibilitats a l’hora de col·locar aquestes lletres, conèixer els estrangerismes admesos en català i que les incorporen...

  1. Agà: qui exercia un comandament (Imperi otomà).
  2. Arrais/arraix/rais: noble sarraí, cap d’un senyoriu.
  3. Ban: governador amb atribucions civils i militars (als territoris en què fou dividit el regne de Croàcia). Governador d’un districte fronterer (pels hongaresos i els eslaus meridionals).
  4. Basileu: emperador bizantí.
  5. Bei: governador de província (sultanat otomà). Begum (femení): títol donat antigament a l’Índia a les princeses reials, després estès a les dames d’alta condició. Per antonomàsia, muller de l’aga khan.
  6. Boiar: títol dels grans terratinents russos que formaven la classe superior de la societat feudal.
  7. Caid: cap, tant de càrrecs militars com de càrrecs civils (països del nord d’Àfrica).
  8. Califa: en l’islam, cap suprem, que reuneix el poder civil i el religiós.
  9. Cèsar: títol distintiu dels emperadors romans a partir d’August.
  10. Delfí: príncep hereu del rei de França.
  11. Dèspota: a Grècia, Roma i Bizanci, sobirà amb poders absoluts.
  12. Dux: títol que tenia el cap d’algunes repúbliques italianes, principalment Venècia i Gènova.
  13. Emir: als països islàmics, cap militar, governador o príncep. Sobirà d’un emirat.
  14. Eparca: a l’imperi Romà, governador d’una província oriental.
  15. Faraó/faraona: sobirà/ana de l’antic Egipte.
  16. Legat: delegat dels emperadors romans encarregat de representar-los en una província.
  17. Logoteta: alt funcionari de la cort imperial bizantina que, a partir del segle X, exercí les funcions pròpies d’un primer ministre.
  18. Lord: títol que tenen els pars del reialme i altres nobles (Gran Bretanya). La seva versió femenina seria lady, però al tenir Y (que no té fitxa a l’Scrabble en català) no és vàlida. Curiosament, ladies, el seu plural, sí que es pot jugar.
  19. Maharaja: títol dels prínceps sobirans de l’Índia. La seva muller és la maharani.
  20. Micado: títol atribuït a l’emperador del Japó.
  21. Nabab: títol dels alts funcionaris de l’imperi mogol de l’Índia i després dels prínceps de l’Índia musulmana.
  22. Negus: títol donat al monarca (a l’Etiòpia semítica i cristiana).
  23. Paixà: títol donat als alts càrrecs de l’administració civil i militar otomana i als grans senyors de l’imperi.
  24. Raja: príncep feudal de l’Índia i de Malacca. La rani és la seva muller.
  25. Sàtrapa: governador d’una província de l’imperi Persa antic, dotat d’amplis poders polítics, administratius i militars.
  26. Sir: tractament donat als cavallers i baronets, que es col·loca davant del nom o del nom i cognom (Gran Bretanya).
  27. Soldà: nom donat als sobirans turcs fins el 1924 i a d’altres prínceps islàmics. La soldana és la muller o mare d’un soldà.
  28. Tsar/Tsarina: títol de l’emperador/emperadriu de Rússia.
  29. Valí: als països musulmans, governador d’una província o d’una part de província.
  30. Voivoda: als països eslaus, nom donat des de l’edat mitjana als caps militars i als governadors de determinats territoris o a altres alts funcionaris (la seva muller era la voivodina). En la divisió territorial de Polònia, governador d’un voivodat.
  31. Xa: títol propi dels sobirans de Pèrsia.
  32. Xeic: títol àrab que significa ‘cap de tribu’.
  33. Xerif/xerifa: títol donat als descendents de Mahoma a través de la seva filla Fàtima i d’Alī. 
  34. Xèrif/xèrifa: als països anglosaxons, oficial administratiu amb algunes funcions judicials, encarregat de mantenir el compliment de la llei en els comtats i districtes.

Deixa un comentari

%d bloggers like this: